Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966) coneguda amb el sobrenom de Víctor Català fou una escriptora catalana que participà en el moviment del Modernisme i en fou autora d'una de les seves obres literàries cabdals, la novel·la Solitud, el 1905. El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No tardaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada. Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja de gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966.
Biografia[]
Primers anys, el Modernisme[]
Inicià la seva carrera literària, de molt jove, col·laborant a l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicació de caràcter satíric hi publicà els seus primers textos -poemes de temàtica amorosa- entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.
És al tombant de segle, també, el 1898, que es presenta als Jocs Florals d'Olot amb el poema "Lo llibre nou" i el monòleg "La infanticida". Ambdues obres li foren premiades. Amb el monòleg, però, l'escriptora tingué un gran disgust, ja que el jurat d'aquell certamen s'escandalitzà quan va saber que darrere d'aquella peça de teatre, tan punyent per la seva temàtica, hi havia una jove escriptora de l'Escala. A partir d'aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudònim Víctor Català, que va prendre d'un personatge de la novel·la “Càlzer d'amargor”, que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida les va firmar amb el pseudònim.
El primer llibre que va treure a la llum va ser el poemari Lo cant dels mesos (1901) gràcies al matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar. Ells van ser els que van descobrir la seva vocació literària i els que la van empènyer a publicar-lo a la Tipologia de L'Avenç. Llavors, però, Caterina Albert també tenia una altra vocació: l'artística. Dibuixava, pintava i esculpia. Malauradament, però, mai no va arribar a portar aquesta faceta de la seva vida al terreny professional. De la seva obra, únicament se'n va fer una exposició al Cercle Artístic de Sant Lluc el desembre de 1955.
Joaquim Folch i Torres, gran amic seu, va ser una de les persones que la va promoure. Sembla que quan va començar la seva trajectòria com a escriptora professional va deixar de banda l'artística. El 1901 també va publicar el seu únic recull de monòlegs, en vida seva,: 4 Monòlegs a la Tipologia de l'Avenç. A partir d'aleshores, també, inicià la seva col·laboració literària a la revista modernista Joventut (1900-1906). Aquesta publicació li proporcionà una plataforma per donar-se a conèixer al públic lector i, per tant, per projectar-se com a escriptora. Aquí, escrigué els seus primers "drames rurals", és a dir, aquells contes més negres i punyents de la seva narrativa. El 1902, és quan els recull al llibre titulat Drames rurals i quan el misteri del seu pseudònim comença a ser conegut. De l'angoixa que li produeix aquest fet en parla en la seva relació epistolar amb Narcís Oller, un dels seus mestres, i amb en Joan Maragall, un altre mestre. Amb el pseudònim pot escriure allò que li plau més, sense que la seva literatura hagi de tenir un límit moral. Si no es pot amagar darrere Víctor Català, per tant, les crítiques tornaran a sorgir, ja que la societat del moment no veia amb bons ulls que una dona escrivís i que ho fes sobre aquells temes.
El 1902 rep les primeres crítiques pel fet d'escriure sobre l'aspecte més fosc de la condició humana. Posteriorment, publica un altre recull de contes, Ombrívoles(1904) a L'Avenç i el seu segon poemari, Llibre Blanc (1905) a l'editorial de Francesc Matheu, Ilustració Catalana. A les revistes de Matheu, Ilustració Catalana (1903-1917) i Catalana (1918-1921), hi donarà a conèixer aquelles narracions menys dramàtiques i alguns poemes.
Entre 1904 i 1905 treu a la llum la novel·la Solitud al fulletó de la revista Joventut. El 1905, la Biblioteca Joventut publica la novel·la en forma de llibre i Víctor Català obté un gran reconeixement. A partir d'aleshores, es consagra com a escriptora. Posteriorment, publica el recull de narracions Caires vius (1907) a la Biblioteca Joventut i inicia el seu primer silenci literari, a causa del noucentisme.
Segona etapa (a partir de 1907)[]
El 1926, quan el noucentisme ja està liquidat, intenta introduir-se al panorama literari del moment amb la publicació de la seva segona i última novel·la, Un film. Anteriorment, el 1920, també treu a la llum el recull de narracions La Mare Balena, on trobem una certa evolució en la seva estètica literària. En aquesta última obra, ja no hi plasma, únicament, l'aspecte més ombrívol de la vida. Al llarg de la seva carrera literària, també va estar vinculada als Jocs Florals de Barcelona. El 1917, els va presidir. A banda de la seva vinculació amb aquesta corporació, també va tenir relació amb l'Acadèmia de la Llengua Catalana, d'on va ser membre el 1915, i amb l'Acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona, d'on va ser membre des del 1923. Tampoc hem d'oblidar la seva tasca com a folklorista i com a arqueòloga (va anar recollint i classificant diverses romanalles dels grecs i romans a Empúries). Amb la guerra civil, trobem el seu segon silenci literari.
Postguerra[]
No serà fins al 1944, que treurà a la llum una altra obra. En aquest cas, serà el seu primer recull de narracions en castellà: Retablo (1944). Dos anys més tard, publicarà un recull de proses literàries sobre temes domèstics, “Mosaic” (1946) a l'editorial Dalmau, la seva, serà la primera obra que reprendrà les edicions en català d'aquesta empresa. Pocs anys més tard, iniciarà una relació professional prolífica amb l'editorial Selecta, on publicarà “Vida Mòlta” (1950) i “Jubileu” (1951), els seus últims reculls de narracions, i les seves “Obres Completes” (1951, 1972). Després de la seva mort, Selecta anirà reeditant la seva obra.
Obra literària[]
La vida literària de Víctor Català es podria dividir en tres etapes:
- Modernisme
- “El cant dels mesos” (1901), poemari.
- “Llibre Blanc-Policromi-Tríptic” (1905), poemari.
- “Quatre monòlegs” (1901), recull de monòlegs.
- “Drames rurals” (1902), recull de contes.
- “Ombrívoles” (1904), recull de contes.
- “Caires Vius” (1907), recull de contes.
- “Solitud” (1905), novel·la.
- Segona etapa, del 1907 fins la guerra civil
- “La Mare-Balena” (1920), recull de contes.
- “Un film 3.000 metres (1926), novel·la.
- “Marines” (1928), antologia.
- “Contrallums” (1930), recull de contes.
- Postguerra
- “Retablo” (1944), recull de contes en castellà.
- “Mosaic” (1946), proses literàries.
- “Vida mòlta” (1950), recull de contes.
- “Jubileu” (1951), recull de contes.
- “Obres Completes” (1951).
- “Obres Completes” (1972).
Dins del període del modernisme, i també de tota la seua obra literària, cal destacar l'obra esmentada anteriorment Solitud, la qual s'insereix clarament en el Modernisme català. La seua protagonista, la Mila, és el exemple d'una dona que lluita contra el seu entorn social i cerca la seua pròpia individualitat. L'obra va ser premiada el 1909 amb el premi Fastenrath i va ser traduïda a diverses llengües.
Amb ocasió de la seva mort, el poeta Carles Fages de Climent va dedicar-li aquest Brindis de rèquiem per a Caterina Albert:
Plantilla:Cita
Bibliografia[]
- Lluís ALBERT (ed.), Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari, Edicions 62, Barcelona, 2005.
- Francesca BARTRINA, Caterina Albert/Víctor Català. La voluptuositat de l'escriptura, Eumo, Vic, 2001.
- Lurdes BOIX, Jordi BOIX, Els paisatges de Caterina Albert i Paradís, "Víctor Català". Un itinerari històric i literari a través dels indrets vinculats a l'escriptora de l'Escala, Ajuntament de l'Escala, 2005.
- Jordi CASTELLANOS, Víctor Català dins RIQUER/COMAS/MOLAS, Història de la literatura catalana, vol. 8., Barcelona, Ed. Ariel S.A., 1985, ps. 579-623.
- Jordi CASTELLANOS, Víctor Català, escriptora, dins Literatura, vides, ciutats, Universitària 6, Edicions 62, 1997, ps. 51-110.
- Jordi CASTELLANOS, "Solitud", novel·la modernista, Els Marges,núm. 25, 1982, Barcelona, ps. 45-70.
- DIVERSOS AUTORS,Actes de les primeres Jornades d'estudi sobre la vida i obra de Caterina Albert Paradís "Víctor Català" , L'Escala, 9-11 d'abril de 1992, a cura d'Enric Prat i Pep Vila. Ajuntament de l'Escala, PAM, Barcelona, 1993.
- DIVERSOS AUTORS, II Jornades d'estudi Vida i obra de Caterina Albert (Víctor Català), 1869-1966,L'Escala, 20, 21 i 22 de setembre 2001. Ajuntament de l'Escala, PAM, Barcelona, 2002.
- DIVERSOS AUTORS, Caterina Albert. Cent anys de la publicació de "Solitud", Simposi celebrat a la Residència d'Investigadors CSIC- Generalitat de Catalunya els dies 18 i 19 de novembre de 2005, Publicacions de la Residència d'Investigadors, 30, Barcelona,2007.
- DIVERSOS AUTORS,Actes de les terceres jornades d'estudi sobre la vida i l'obra de Caterina Albert Paradís "Víctor Català" (en ocasió del centenari de "Solitud" 1905-2005. Edició a cura d'Enric Prat i Pep Vila, Curbet, Girona, 2006.
- Ricard GUANTER I FLAQUÉ, Caterina Albert i Paradís. "Víctor Català", vista per un escalenc. Allò que les biografies no diuen,Curbet, Girona, 2006.
- Josep MIRACLE, Caterina Albert i Paradís "Víctor Català" , Ed. DOPESA (Pinya de rosa, 30), 1979.
- Irene MUÑOZ I PAIRET (ed.), Epistolari de Víctor Català.(vol. I), Curbet, Girona, 2005.
- Núria NARDI, Víctor Català dins Història de la Literatura Catalana, Vol. II, Edicions 62, Barcelona, 1984, ps. 93-104.
- Joan OLLER I RABASSA, Biografia de Víctor Català, Rafael Dalmau, Barcelona, 1967.