Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya. El conjunt dóna nom al barri de Santa Anna, un dels integrants del barri Gòtic. L'església romànica va ser declarada monument nacional l'any 1881 i ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Història[]
L'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem va enviar l'any 1141 uns monjos, dirigits per Guerau, amb l'objectiu d'establir-se a Barcelona i a la resta de la península. El 1145 ja hi ha constància del primer prior, Bernat, antic canonge de la catedral de Barcelona, que s'encarregà del nou monestir barceloní mentre que Guerau va actuar com a prior general per tota la península.
Inicialment es varen establir en una església situada prop de la catedral i començaren a registrar donacions a favor de la comunitat. El 1177 hi ha constància de la construcció d'una nova església situada a l'indret actual. L'any 1215 una butlla del papa Innocenci III va confirmar les propietats del monestir.
El monestir de Santa Anna va tenir diverses cases filials, incloent el priorat del Sant Sepulcre d'Olèrdola (abans de 1175), el Sant Sepulcre de Peralada (segle XII), Sant Miquel de la Comanda dels Prats de Rei (1261), el Priorat de Marcèvol (segle XIII), el Lledó de Valls (1376) i Sant Vicenç de Garraf (1421).
El 1423 es va unir amb el monestir de Santa Eulàlia del Camp, que anys abans s'havia traslladat al convent desocupat dels frares del sac. Amb aquesta unió el cenobi va passar a denominar-se de Santa Anna i Santa Eulàlia. L'any 1489 va ser suprimit l'orde del Sant Sepulcre, que s'incorporà a l'Orde de l'Hospital, però el monestir de Santa Anna va continuar anomenant-se del Sant Sepulcre. Grup d'estàtues amb el Sant Enterrament, a la Col·legiata de Santa Anna
El monestir va acollir les Corts de Barcelona de 1493 convocades pel rei Ferran II.
A partir de 1592 va convertir-se en una col·legiata secular, malgrat l'oposició del seu prior Jaume Castellar, que va ser excomunicat. La parròquia de Santa Anna es va crear l'any 1822.[3] L'any 1936 un incendi va destruir la cúpula, que posteriorment fou reconstruïda amb un cimbori de maó.
La capella dels perdons, del segle XIV i situada a l'esquerra de l'absis principal, conté un grup d'estàtues que representen el Sant Enterrament. Les estàtues originals, del segle XV, es varen perdre. Segons la tradició, davant d'aquestes estàtues es guanyaven les mateixes indulgències que al Sant Sepulcre de Jerusalem.[1]
El 17 de març de 1991, gràcies a les gestions del sacerdot i acadèmic lleidatà Mn. Jordi Farré, llavors vicari de Santa Anna, es va recuperar la relíquia del Sant Sepulcre que havia desaparegut durant la Guerra Civil, es va beneir el grup escultòric del Sant Enterrament i es van restaurar les indulgències espirituals tradicionalment establertes per la Santa Seu (el conegut 'Jubileu dels Perdons'), coincidint amb el 850è aniversari de l'Orde a la Corona d'Aragó. Priorat
El seu patrimoni, aconseguit per via de donatius i deixes pies, incloïa propietats a Barcelona i a altres zones de Catalunya. Una d'aquestes propietats era Palafrugell: al desembre del 1194, Alfons I va fer donació a l'ordre del Sant Sepulcre dels actuals termes municipals de Palafrugell i Mont-ras. El seu patrimoni, aconseguit per via de donatius i deixes pies, incloïa propietats a Barcelona i a altres zones de Catalunya. Una d'aquestes propietats era Palafrugell: al desembre del 1194, Alfons I va fer donació a l'ordre del Sant Sepulcre dels actuals termes municipals de Palafrugell i Mont-ras. En diferents escuts esculpits en edificis del nucli antic de Palafrugell, en fites de terme i en documentació conservada a l'Arxiu Municipal es pot veure la creu patriarcal de Jerusalem, escut que utilitzava el prior de Santa Anna, superior màxim de la comunitat de Barcelona i que incorporava als seus títols el de baró de les set torres, en referència a les torres de la muralla de Palafrugell. Fins al segle XIX Palafrugell va estar sota el domini del priorat de Santa Anna de Barcelona, un domini compartit amb els monestirs de Sant Miquel de Cruïlles, de Sant Pere de Galligants o de Sant Feliu de Guíxols i entre altres senyors que també hi tenien propietats i drets adquirits.
Priorat[]
El seu patrimoni, aconseguit per via de donatius i deixes pies, incloïa propietats a Barcelona i a altres zones de Catalunya. Una d'aquestes propietats era Palafrugell: al desembre del 1194, Alfons I va fer donació a l'ordre del Sant Sepulcre dels actuals termes municipals de Palafrugell i Mont-ras. El seu patrimoni, aconseguit per via de donatius i deixes pies, incloïa propietats a Barcelona i a altres zones de Catalunya. Una d'aquestes propietats era Palafrugell: al desembre del 1194, Alfons I va fer donació a l'ordre del Sant Sepulcre dels actuals termes municipals de Palafrugell i Mont-ras. En diferents escuts esculpits en edificis del nucli antic de Palafrugell, en fites de terme i en documentació conservada a l'Arxiu Municipal de Palafrugell es pot veure la creu patriarcal de Jerusalem, escut que utilitzava el prior de Santa Anna, superior màxim de la comunitat de Barcelona i que incorporava als seus títols el de baró de les set torres, en referència a les torres de la muralla de Palafrugell. Fins al segle XIX Palafrugell va estar sota el domini del priorat de Santa Anna de Barcelona, un domini compartit amb els monestirs de Sant Miquel de Cruïlles, de Sant Pere de Galligants o de Sant Feliu de Guíxols i entre altres senyors que també hi tenien propietats i drets adquirits.