| Mont-ras | |
 | |
| Comarca | Baix Empordà |
| Superfície | 12,31 km² |
| Població | 1.847 |
| Códi postal | 17253 |
 | |
Mont-ras és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
El poble de Mont-ras, en un replà de les Gavarres (88 m d'altitud i 1486 h el 2006), domina les terres baixes fins a la mar. El nucli habitat no és gaire compacte, l'església parroquial es dreça al seu extrem septentrional, al punt més elevat, i la població s'allarga vers migdia pel raval de Cucala, format per masies emplaçades al vessant del puig de Cucala (197 m), vora l'antic camí de Palamós. Un altre raval és situat vers llevant, al camí vell de Palafrugell (carrer de Torres Jonama).
L'església parroquial de Sant Esteve de Mont-ras és documentada per primera vegada l'any 1196 en el testament del cavaller Bernat Gausbert. Després, als segles XIII i XIV, apareix esmentada com a sufragània de Sant Martí de Palafrugell; al segle XVII ja era parròquia independent. El temple, d'estil gòtic tardà de la fi del segle XVI (l'any 1599 figura en dues llindes de l'interior), és d'una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal, cobert amb voltes de creueria. El terrabastall superior és una obra de fortificació, amb espitlleres i un matacà sobre la portada del frontis, que és adovellada. A migdia hi ha una altra porta, renaixentista. És notable la decoració esculpida de l'interior: claus de volta, mènsules, les pilastres de l'arcada del cor, el cap de moro que sosté la trona i uns relleus al mur del nord, decoració molt popular i ingènua. El campanar, amb arcs de mig punt, té un capitell apiramidat. Hi havia un retaule de talla fet el 1792 i daurat el 1800, que es destruí el 1936. Al carrer Major hi ha algunes cases que tenen finestres amb decoració renaixentista, com Can Vidal, un casal amb portada i finestres d'arabesc amb relleus populars del segle XVI.
Situació i presentació[]
Limita al N i E amb Palafrugell, al S amb Palamós, al SW amb Vall-llobrega i a l'W amb Forallac. A més del cap de municipi, Mont-ras, componen el terme els veïnats de Canyelles, Molines i les Roquetes, com també la urbanització de Torre Simona.
El municipi comprèn alguns terrenys accidentats pels darrers contraforts orientals de les Gavarres (puig de les Mines, 211 m), coberts de pins i sureres, i s'estén per les terres planes del corredor o fossa de Palafrugell, drenat per la riera d'Aubi i diversos torrents que hi tributen. Vers llevant arriba fins a la mar, on ocupa un altre reduït sector muntanyós (puig del Terme, 132 m) que correspon als contraforts meridionals del massís de Begur, els quals formen la costa esquerpa i abrupta des de sa Riera (Begur) fins a Palamós. A Mont-ras co r respon un tram de litoral molt curt, entre la cala d'en Massoni —al S del cap Roig— fins al cap de Planes. Hi pertanyen les minúscules cales del Crit i la Fontmorisca i el Vedell, sota el rocam dels penya-segats envoltats per pinedes que formen una zona boscosa d'extensió considerable, la qual, terres endins, pels paratges de Roques d'Ase, arriba fins als conreus de les terres planes i estableix una continuïtat amb les dels termes veïns. Així forma un paisatge ininterromput amb el jardí bo tànic de Cap Roig (Palafrugell). A menys de mitja milla del cap de Planes hi ha les illes Formigues.
Travessa el terme la carretera C-31 entre Pala mós i Palafrugell on enllaça amb la C-66 cap a Girona per la Bisbal. De la C-31 surt un ramal, que retorna a la carretera, passant per Palafrugell.
Història[]
Per un edicte de la Generalitat de Catalunya del 28 de febrer del 2007, les Illes Formigues, que eren d'ús compartit amb Palamós, passen a dependre exclusivament d'aquell municipi. Les illes del Cap de Planes passen a estar exclusivament situades en el terme de Mont-ras.
En un conveni de l'any 1062 entre el comte de Barcelona i Dalmau Bernat de Peratallada referent al castell de Begur, aquest es comprometia a defensar la dominicatura de Palafrugell, Llofriu i Torredella; el 1065 es fa al·lusió a Torredela de Monte Raso. L'any 1280 el poble pertanyia a Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas, però en documents posteriors, dels anys 1298 i 1379, es fa constar que l'església de Mont-ras pertanyia al terme del castell de Palafrugell, que era senyoria del priorat de Santa Anna de Barcelona. Mont-ras va seguir sota el domini dels priors, que tenien el títol de baró de Palafrugell, fins a l'abolició del règim senyorial, i passà a formar part del municipi de Palafrugell, del qual no aconseguí d'independitzar-se fins el 1858.
Les masies, algunes de les quals s'han convertit en segona residència, s'estenen arreu del terme, exceptuant els sectors de bosc, i formen els veïnats de Canyelles, la Ciutadella, la Granota, Molines, Morena, la Sauleda i les Roquetes. Destaquen Can Parals, a llevant de Cucala, amb elegants finestres decorades del segle XVI, i el Mas Burjacs, a la vall de Torrentbò, mas molí de la fi del segle XVIII.
En diferents punts trobem masies fortificades, de vegades amb una torre de defensa. Cal esmentar, en primer lloc, la torre Ferrera o de Can Colom, aïllada en un pujolet, darrere aquest mas de Cucala. En resta el basament, de planta circular, amb el mur de molt gruix i l'aparell cobert per un ferm engalbat de calç. Podria ser que aquesta torre no tingués res a veure amb la pirateria d'edat moderna i fos una guaita antiga per a vigilar el pas natural que ha estat sempre el corredor de Palafrugell; qui sap si podria ser l'origen del nom de Torroella amb el qual es coneixia el lloc en temps medievals.
Torre Simona, al pla, és una torre rectangular construïda amb carreus, del segle XIV o XV. El mas, molt més tardà, que hi havia adossat va ser enderrocat. Al voltant hi ha el nucli disseminat que ha pres el nom de la torre, i que el 2005 tenia 195 h. El Mas Gorgoll o Can Niell, al veïnat de Canyelles, posseeix una torre cilíndrica amb teulada cònica que conserva les voltes hemisfèriques i un petit pont que la comunica amb la casa (segles XVI-XVIII). Ca n'Oliu, al veïnat de la Roqueta, és una casa pairal del segle XVIII, de grans dimensions, de tres plantes i teulada de doble vessant, amb elegants estances amb voltes de llunetes. La lliça és fortificada amb una garita.
Cal Gall Peric, a la serra litoral, no és una masia fortificada, però una llegenda, molt popular a la contrada, la relaciona amb la pirateria. Hom diu que el cant d'un gall descobrí uns pirates “moros” que havien desembarcat a la Fontmorisca. Després de saquejar el mas, el capità s'endugué una noia de la casa cap al vaixell, però com que la noia es resistí i el mossegà, amb un cop d'espasa li tallà el coll. Aquesta llegenda ha donat nom a la Fontmorisca i al Crit, platges bessones dins una mateixa calanca. La masia té un ràfec amb decoració popular del segle XVIII.
En un replà enlairat sobre el Crit, prop de mar, s'han descobert vestigis d'una vil·la romana. Pot tenir relació amb el poblat ibèric de la Fontmorisca, esmentat per alguns autors, que s'ha de trobar a la mateixa rodalia. Altres jaciments arqueològics d'època romana es localitzen al paratge de Torrentbò i al veïnat de les Roquetes. Al cim del puig de les Forques hi hagué les forques que simbolitzaven la jurisdicció criminal exercida pels priors de Santa Anna.
Població i economia[]
El terme de Mont-ras, que havia augmentat considerablement de població (mont-rasencs) fins el 1860 (725 h), acusà una forta davallada amb l'extinció de les antigues vinyes i la revolució industrial (618 h el 1900). Al principi del segle XX es tornà a recuperar i, després del parèntesi de la guerra, en el període 1950-70 s'hi instal·laren molts immigrants (1 040 h el 1970) que treballen en les indústries de Palafrugell i la costa. Malgrat que els anys setanta hi hagué una certa tendència al descens (962 h el 1979), a partir de la dècada del 1980 es produí una revifalla a causa del turisme i la indústria del mateix municipi i de la rodalia: 1676 h el 2001 i 1 826 h el 2005. La població del terme és, principalment, disseminada.
Situades entre els dos sectors boscosos del terme —les Gavarres a ponent i la serra litoral a llevant—, les terres del pla són conreades. Hi predomina el secà, amb cereals, blat de moro i farratge. Hi ha una petita zona de regadiu vora la riera d'Aubi, dedicada al farratge i algunes hortes. Hi resten algunes vinyes i olivars, conreus que havien estat molt important al terme. A la comarca tenien fama la malvasia i els vins blancs de Mont-ras, i l'oli era també d'una gran qualitat i n'hi havia diversos trulls. Tampoc no s'explota el bosc, ni la llenya ni el suro, de les Gavarres, que havia estat una altra font de riquesa. La ramaderia no té gaire importància; hom cria bestiar oví, boví i porcí. Un altre recurs econòmic desaparegut, per manca de rendibilitat, és la mineria. S'hi extreia galena per obtenir-ne plom i hi havia filons de baritina.
El terme de Mont-ras és un apèndix de la zona industrial de Palafrugell, i a la carretera de Palamós a Girona s'han instal·lat diverses indústries i establiments. Destaquen una empresa dedicada a la fabricació de derivats del cautxú i una altra de màquines per a l'embotellament. També hi ha empreses dedicades a la transformació de la fusta i el suro, i a la construcció, diversos magatzems i establiments de venda d'artesania (ceràmica) i antiguitats. El terme s'ha beneficiat així mateix de la creixent afluència turística de la Costa Brava, per bé que en menor proporció que les altres poblacions costaneres per la seva menor extensió de platja. No obstant això, hi ha diversos establiments turístics (càmpings, hotels, restaurants, etc.) i diverses urbanitzacions a la rodalia del poble, com el Mas Roquer, el Mas Solei i Sadurní.