FANDOM


Maria Gràcia Bassa

Maria Gràcia Bassa

Maria Gràcia Bassa, 1883-1961

Va ser la primogènita d'Irene Rocas i el membre més reconegut de la família. Va néixer a Llofriu l'any 1883 i durant un temps va fer de mestra al mateix casal familiar on assistien una cinquantena d'alumnes de Llofriu, Fitor i Torrent. L'any 1907 es va casar amb Joan Llorens de Pineda i de seguida va marxar cap a l'Argentina, on la família Llorens havia fundat diferents negocis. Abans de marxar a terres llunyanes, M. Gràcia Bassa ja havia començat a sobresortir en el món literari gironí i havia guanyat el premi de la Diputació dels Jocs Florals de Girona l'any 1906.

Però va ser precisament a Amèrica, allunyada de la seva terra estimada, on va trobar un terreny fèrtil per a les seves aspiracions literàries, feministes i catalanistes. Les dones, el paisatge empordanès, la poesia, la llengua i la cultura catalanes van ser els principals protagonistes i, ensems, les fonts d'inspiració per a la seva obra. Va ser col·laboradora habitual del periòdic argentí Ressorgiment des de la seva fundació, en les pàgines del qual publicava versos, articles, proses literàries i unes glosses feministes que signava amb el pseudònim Alidé, i de la publicació barcelonina Feminal, dirigida per Carme Karr.

Va publicar llibres de poesies com Esplais en la llunyania l'any 1919 i Branca Florida l'any 1933, i va deixar inèdit un estudi sobre costums, personatges i paisatges de la pampa i un aplec de traduccions de poetes argentins al català. De la seva mare va heretar el feminisme, el catalanisme i el catolicisme. Per la seva casa de Buenos Aires varen passar, Francesc Macià l'any 1928 i Santiago Russinyol l'any 1910, i en el seu cercle d'amistats s'hi comptaven Joaquim Ruyra, Víctor Català, Antònia Llop i Tolosa i la folklorista Sara Llorens, que era la seva cunyada