Aquest artícle forma part del * Plà Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric Ref.134
Sant Fruitós de Llofriu es una església situada en el centre del nucli antic de Llofriu
Història[]
Es citada ja en un testament de l'any 1121, depengué del priorat de Santa Anna de Barcelona fins la desamortització (primer terç del segle XIX)
L'Edifici actual es una obra de mitjanç segle XVIII, en un llinda d'una finestra de la sacristia hi duu l'any 1751, reconstruïda sobre la antigua esglesia romànica, de la cual només quedan vestigis d'una grup de peçes de ferro clavades en la port de l'accés principal aquest situada al lateral de l'església.
Està formada d'una nau amb capelles laterals i àbsid poligonal, amb una senzilla portalada rectangular; el campanar, que presideix l'antic nucli de Llofriu, és de planta cuadrada. Durant la Guerra Civil espanyola es va destruir el retaule de l'altar major d'estil barroc. No s'en coneix l'autor peró segurament va ser fet sota l'influència de l'esculptor Pau Costa i del seu deixeble Josep Pol. Es guardan fotografiess del retaule en el Arxiu Municipal de Palafrugell.
Musica[]
Aquesta església disposa de dos harmoniums. Un està situat a una del les 4 capelles laterals i l'altre, mes nou, està situat al coro. L'antic harmónium podría datar d'abans o de després de la guerra civil espanyola. El nou harmónium, mes gran i apte per fer concerts, es va instalar l'any 2003 per la Fundació Llofriu, i va ser propietat del grup musical Mocedades.
- Antic harmónium tocat el día 2 de juliol de l'any 2004 -- Peça interpretada i composada per DVS
- Nou harmónium tocat --- de l'any 2005 -- Peça interpretada i composada per DVS.
- Op.3 Cançons per harmónium - El pou que es va empassar l'ànima -- peçes interpretades als harmóniums de Llofriu als estius de 2004 i 2005.