FANDOM


Fa molts anys hi havia pels camins de l'Empordà un home que caminava tot el sant dia amb una bossa penjada a l'esquena. Tant si feia bo com si plovia se'l podia veure caminar, travessant pobles o carretera enllà, a bon pas, com si estigués obsessionat per alguna cosa que li bullia el cap i que li donava corda. Durant molts anys el vaig veure en llocs ben diferents, sempre amb el mateix posat decidit, encara que el temps passava i ell era cada dia més vell. Però no semblava pas que els anys li pesessin, tan gran era la seva obstinada marxa, ningú més que ell sabia cap a on.

Un dia, un amic meu, Ferran Lobo, em va contar que aquell home que a mi em cridava tant l'atenció havia sigut un aviador durant la guerra, un aviador molt jove que volava amb un amic seu. No sé pas de quin bàndol deurien ser, però el cas és que cap al final de la guerra els varen abatre. Deuria ser algun canó antiaeri, o potser no va ser més que un simple accident que els va obligar a fer un aterratge d'emergència. Ell, el pilot, va quedar una mica contusionat i amb prou feines es podia moure, però el seu company va morir. Quan l'home va recuperar el sentit no deuria entendre gaire el que li passava perquè el món en què havia desembarcat per la seva ment li era desconegut. L'únic que sabia o que volia saber és que d'una forma o altra volia trobar el seu amic. El varen haver d'internar en un sanatori o vés a saber si en un manicomi, però com que no era perillós, el deixaven sortir. I cada dia, amb un tros de pa i una truita o el que fos en aquells temps de fam i misèria, començava a caminar de bon matí amunt i avall per tot l'Empordà sense perdre l'esperança de recuperar el seu company. Quan jo el vaig veure la primera vegada ja era un home gran però encara buscava amb la mateixa fe i em penso que deuria morir amb aquesta idea fixa pensant que ja que no l'havia trobat en aquest món el trobaria en l'altre.

He pensat moltes vegades en aquell home i moltes vegades m'ha servit d'inspiració d'aquesta ment dirigida cap a un únic objectiu de fidelitat i tendresa.

I ara, quan vaig per les carreteres de l'Empordà hi penso també, però em pregunto, com ho faria per caminar per les voreres amb la constància i el ritme que jo li vaig conèixer? Com ho faria per no morir sota les rodes d'un dels milers d'automòbils que van amunt i avall a tota hora? I encara, com l'hauria pogut veure jo si aquest home fos un home d'avui?

Els temps canvien i també canvien les obsessions dels humans i la forma de dur-les a terme. Canvien tant els temps que ara amb prou feines hi ha carreteres amb arbres que facin ombra i cada vegada és més difícil fer aquelles caminades de les que ens parlava Josep Pla de no ser que un es fiqui per camins amagats que, per altra part, cada vegada estan més tancats. Ni pel bosc no es pot anar, sense que et trobis una colla de gent a qui el soroll del vent i dels arbres els diu tan poc que han de posar la música a tot drap. O bé vas caminant amb la por al cos, no sigui cas que un caçador et confongui amb una perdiu i et dispari un tret a la cama, com passa tantes vegades. Sí, els temps han canviat. Ja sé que per a moltes coses ha millorar, però no pas per caminar pels camins de la terra, per sentir la remor de les fulles i perquè la nostra ment pugui esplaiar-se i voltar al ritme de les nostres cames.

Vegeu tambéEdit

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori