Un camí o pista és una via amb un ferm de terra o pedra utilitzada per al transport, que creua zones de terreny pla o muntanyós. En el llenguatge comú es pot tractar de vies de transport heterogènies pel que fa a la seva grandària que varien des d'un simple corriol que amb prou feines permet el pas d'una sola fila de persones, fins a pistes anivellades que permeten el pas de vehicles motoritzats. En essència es diferencien dels senders en l'amplària (hi ha de passar un carro) i en el traçat quan han de salvar un obstacle (pujar una muntanya o superar un coll de muntanya) ja que han d'anar traçant corbes per tal de disminuir el pendent perquè hi pugui pujar un carro amb certa càrrega. De vegades creuen terrenys abundants en pastures, i llavors són també adequats per a la ramaderia, especialment si es practica algun tipus de transhumància. [1] Alguns permeten el pas de vehicles motoritzats, encara que les carreteres estan millor condicionades per al trànsit de vehicles de motor per la presència de paviment. Si el terra és tou, el pas repetit de les rodes del carros sobre el terra hi sol marcar les roderes, i que un cop encetades, les segueixen tots els carros, arribant de vegades a ser bastant profundes.
Els camins de carro o carreters són els camins que permeten el pas d'un carro i en general de qualsevol vehicle amb eixos. Aquests generalment connecten entre sí els masos, cases aïllades, camps de conreu i els pobles petits de les zones rurals, i es consideren camins terciaris. Solen ser estrets amb corbes tancades amb els pendents més empinats que els altres camins i a part, el més normal és que tinguin guals enlloc de ponts per passar els rius, a no ser que siguin gorges molt profundes. A nivell de limitacions estacionals, poden ser de "tota estació" o només de "temporada", quedant coberts per la neu a l'hivern.