Veïnat que es consolidà tot primer al llarg d'un camí de la costa vers Girona, el qual fou anul·lat i tallat transversalment per l'actual carretera de Palamós a Girona. Aleshores sorgí l'actual aliniament a cada costat d'aquesta ruta.
Del primitiu camí i veïnat només en queden testimonis prou apreciables en el primer tram del carrer de Baix, la resta és molt destruïda.
Aquest tram té tot un front, al costat de migdia, amb cases de dues plantes, d'entre les quals destaquen, pel seu nivell de conservació:
- Casa núm. 2: a la llinda de la porta s'hi llegeix: 1794 - PERA ASTANYOL MF.
- Casa núm. 10: (s. XIX)
- Casa núm. 9: masia del s. XVIII convertida en segona residència, amb obertures de pedra i teulat a doble vessant.
L'antic camí queda trencat per la tanca del jardí d'aquesta masia del núm. 9, per on hauria de continuar.
A migdia d'aquest camí en sortiren d'altres, com l'actual carrer dels Horts, amb cases molt modificades, amb pocs vestigis antics.
De les primeres construccions al llarg de l'actual carretera en resten només dos testimonis prou apreciables, a cada extrem i un a cada costat:
- Casa núm. 2, de 1906.
- Casa núm. 31, exemple significatiu de casa urbana, de dues plantes i tres crugies, datada l'any 1879 al portal i a la barana de
forja del balcó.
- Casa núm.22, de [[]].
Darrera de l'última casa, en el camí dit ara carrer de les Poues (per les muntanyes Poues, lloc on porta el camí) destaquen les següents cases:
- Casa núm. 2, petit mas del s. XIX.
- Casa núm. 4-6, de 1865 i de caire rústeg.
La resta d'edificis del veïnat són de datació recent o bé han estat completament desfigurats.
Notícies històriques[]
El topònim Barceloneta és un diminutiu de Barcelona. És estès i força repetit arreu del domini de la llengua catalana. Sembla clar que, almenys en casos com el del nostre veïnat, s'ha de veure com un nom de lloc de caire satíric en el seu origen. És a dir, que destacava la insignificança de l'agrupament humà que designava en comparació amb la capital.
Bibliografia i documentació[]
- BOTET i SISÓ "La provincia de Gerona", Geografia General de Catalunya, dirigida per F. Carreras Candi, Barcelona, s.d.
- BADIA, Joan: L'arquitectura medieval de l'Empordà. Diputació provincial de Girona. Girona. 1977-1981.