FANDOM


Baix Empordà
Mapa Comarcal 1 50000 Baix Empordà
Provincia Girona
Superfície 702 km²
Població 132.973
Capital la Bisbal d'Empordà

Cap de comarca, la Bisbal d'Empordà. Hom l'anomena popularment l'Empordanet.

GeografiaEdit

La part plana de la comarca és essencialment la depressió de l'Empordà, formada per la conca baixa del Ter i gairebé tota la del Daró; consta d'un sector d'aiguamolls (llaunes), que rebutjaren el poblament fins a la colonització arrossera, i dels fondals de l'interior. Una fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós: el corredor de Palafrugell, seguit per la riera d'Aubí. Una altra fossa, més petita, enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de Guíxols: la vall d'Aro. Dins la muntanya cal distingir el massís del Montgrí, isolat, format per calcàries mesozoiques de tons clars i origen probablement prepirinenc, i la terminació septentrional de la serralada de Marina, essencialment paleozoica. Aquesta darrera comprèn tres sectors: el massís de Begur, a llevant del corredor de Palafrugell, el Montgrí i les Gavarres. El Montgrí i el massís de Begur superen de poc els 300 m d'altitud, i les Gavarres assoleixen els 531 m al puig d'Arques, punt culminant del Baix Empordà. Ben delimitades per un sistema de falles, les Gavarres consten de tres faixes d'origen distint dins el paleozoic: al nord, materials silurians, que assoleixen la màxima amplada en prolongar-se pel Gironès; a continuació hi ha una faixa metamòrfica, molt estreta al puig d'Arques i que s'eixampla cap al corredor de Palafrugell; al sud adquireix potència un batòlit granític que, salvant la falla de la vall d'Aro, s'eixampla en el tercer massís paleozoic, del qual només pertany a l'Empordà el massís de la Selva.

ClimaEdit

La mitjana de temperatura del mes de gener és de 10,9 °C a Begur, i al cap de Sant Sebastià d'11,1 °C; són els mesos de gener més càlids de Catalunya. La mitjana d'agost és, per contra, relativament fresca: 24,3 °C a Begur, 23,8 °C a Sant Feliu de Guíxols i 22,3 °C al cap de Sant Sebastià. L'amplitud és molt reduïda: 13,4 °C a Begur i 11,2 °C a Sant Sebastià. En general, l'estació més plujosa és la tardor. L'estiu és arreu l'estació més seca. Les precipitacions totals no solen baixar dels 500 mm, llevat a la costa pelada del Montgrí, ni sobrepassen els 700, tret dels massissos granítics de les Gavarres o de la Selva. Al Baix Empordà cal destacar tres vents: la tramuntana, un vent d'hivern que domina la plana de l'Empordà fins a Begur i sovint, a més, el corredor de Palafrugell; el garbí, que sol bufar a la muntanya i a la costa, al sud de Begur als estius, amb intensitat i direccions variables, i el llevant, que sol bufar per tota la costa a la primavera i a la tardor, especialment a l'octubre. El Baix Empordà té un riu important, el Ter, i entre els secundaris, el Daró: llurs capes freàtiques, molt somes, s'estenen fins a 500 o 1.000 m i han permès un regatge fàcil en aquesta plana al·luvial. També tenen aigües subterrànies els massissos paleozoics. La vegetació es divideix, fonamentalment, en una part calcària, domini de l'alzinar, i en una part silícia, domini de la sureda.

Actualment els alzinars han estat substituïts en gran part per pinedes de pi blanc i per brolles de romaní i bruc d'hivern o per garrigues; les suredes, aclarides, solen cobrir una brolla d'estepes i brucs. El bosc de ribera amb verns, pollancres, àlbers, oms, etc., seguiria rius i rieres, i en estat natural ocuparia una extensió considerable, sobretot a la zona de la boca del Ter. Són notables també els aiguamolls salins i les dunes del litoral. El 2010 fou creat el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que incloïa parts de l'Alt i el Baix Empordà.

Economia i demografiaEdit

Sembla que des del s. XIV fins al començament del XVIII poblament i població s'havien mantingut estables. Als fondals, a ponent d'una línia aproximada Albons-Verges-Pals, una agricultura prestigiosa mantenia una nombrosa població en bona part disseminada. A llevant, al peu dels massissos i a les llaunes, el poblament es concentrava als reductes defensius. El 1718 la comarca tenia uns 17.400 h. Durant el s. XVIII, la colonització agrícola dels aiguamolls comportà un gran increment de la població, que el 1787 gairebé s'havia duplicat: uns 34.000 h. Continuà una etapa d'intranquil·litat que produí l'estancament demogràfic (35.000 h el 1830). La primera industrialització del suro tingué reflex en un segon creixement important fins al 1860 (uns 50.000 h). Les crisis industrials i financeres i la invasió de la fil·loxera expliquen la lentitud de la creixença: 53.300 h el 1897. Durant els dos primers decennis del s. XX cal situar l'edat d'or del sector més representatiu de la comarca, que aleshores adoptà el nom de Costa Brava. L'any 1910 l'actual municipi de Palamós s'apropà als 8.000 h, Palafrugell superà els 9.000 i Sant Feliu de Guíxols arribà als 11.300. La indústria del suro se situà al capdavant de l'exportació mundial, i l'estiueig anunciava el turisme futur. La crisi de la indústria tapera entre el 1918 i el 1945 féu baixar la població d'uns 61.700 h el 1910 a 51.700 el 1940. Però a partir del 1950 el turisme, amb la indústria (construcció) i el comerç que ha originat, ha capgirat la tendència amb l'atracció d'immigració: el 1960 els habitants s'acostaven als 59.000, el 1981 superaven els 81.000, i el nombre ha continuat en augment: 89.930 el 1991, 105.726 el 2001 i 120.302 el 2005. En el decenni 1991-2001 el creixement fou del 17,5%, força superior al conjunt de Catalunya (5%). En el període 1990-2000 la mitjana anual de la taxa bruta de creixement natural fou de l'1,18%, enfront del 0,5% de l'índex català mitjà, diferència a la qual cal afegir una immigració considerable en proporció a la població. El 2005, el cap comarcal, la Bisbal d'Empordà (9.196 h), concentrava el 7,6% del cens, però els municipis més poblats continuaven essent a la costa: Palafrugell (18.588 h el 2001, 20.509 el 2005), Sant Feliu de Guíxols (18.677 h el 2001, 20.318 el 2005), Palamós (15.203 h el 2001, 16.817 el 2005) i Torroella de Montgrí (8.244 h el 2001, 10.228 h el 2005), tots molt superiors a la capital. La població disseminada representa el 4,6% (2001) i és més important a muntanya i al mig de la plana. El 2005, Castell-Platja d'Aro (9.239 h), Calonge (9.162 h), Begur (3.986 h), Santa Cristina d'Aro (3.983 h), Pals (2.335 h), Verges (1.104 h), Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (1.233 h), Mont-ras (1.826 h), Vulpellac (1.745 h), Corçà (1.232 h) i Verges (1.173 h) superen el miler d'habitants. Cap d'aquests municipis no ha perdut població. La distribució del cens per trams d'edat presentava el 2005 una població madura: el 14,6% dels habitants de la comarca tenia menys de 15 anys, el 69,1% era població adulta, i el 16,3% sobrepassava els 65 anys. El 2005 la població activa era de 50.331 persones, i la població activa ocupada, de 45.298. El 4,9% treballava en el sector primari, el 34,5% en el secundari i el 60,6% en el de serveis. Pel que fa a la superfície agrícola, el 2003 se censaren 22.264 ha de terres conreades (13.213 ha de secà i 9.051 ha de regadiu). El cultiu més important a la comarca són els cereals (11.184 ha), especialment el blat de moro, l'ordi, el blat i la civada; també es cultiven farratges (5.719 ha), fruiters (1.072 ha), hortalisses (586 h), llegums (579 ha) i conreus industrials (598 ha). Com a conreu arbori només roman el d'oliveres, en petits rodals al nord de Jafre, a llevant de Parlavà i al nord de Castell i Platja d'Aro. Al regadiu, localitzat al sector baix del Daró i al d'un antic braç del Ter al nord de Montgrí, hi destacava l'arròs, d'una gran qualitat, però que perdé terreny ràpidament: el 1950 era conreat al llarg de tot el Ter empordanès i de la conca del Daró, de Cruïlles i Regencós al mar; avui només té importància a Pals. Al llarg del Ter, fins a Torroella de Montgrí, hom conrea moresc, farratge, patates i altres productes d'horta, pereres i pomeres. Hi ha sectors de regadiu més petits a Mont-ras, a Calonge de les Gavarres i a Santa Cristina d'Aro. Els ramats de bestiar oví dels Pirineus orientals que pasturaven a l'hivern en aquestes terres van desapareixent (41.189 caps el 2000, 30.728 el 2003). Per a la resta, el bestiar boví tenia14.370 caps el 2003 (amb una producció de 34.972 tones de llet, que representen el 5,4% del total del país); el porcí en tenia 120.459 i 2.573 el cabrú. L'avicultura ha adquirit importància (uns 815 milers de caps). La manca de prats útils obliga al proveïment de farratge i de pinsos composts. El mercat agrari més important és la Bisbal d'Empordà, seguit de Palafrugell i de Torroella de Montgrí. El bosc ocupa el 20% de la comarca. Els pins predominen al massís de Begur i als vessants de les Gavarres i de la Selva encarats a mar. A la resta d'aquests massissos i a les elevacions que fan de divisòria amb el Gironès, les suredes proporcionen la primera matèria per a la indústria més tradicional. Pel que fa a la pesca, el 2003 els ports pesquers de Palamós i Sant Feliu de Guíxols capturaren el 5,5% del total del volum de Catalunya i el 9% del valor de les captures del país. Palamós és el port que comercialitza més volum de peix de la comarca (1.379 t). El sector industrial ocupa part de la població activa a les quatre ciutats i en altres municipis, com Begur, Calonge de les Gavarres i Castell i Platja d'Aro. La indústria del suro es manté només a Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Calonge de les Gavarres. Entre les altres indústries cal esmentar la de la confecció i de la pell, important a la Bisbal d'Empordà, les alimentàries, la química, principalment a Palamós (cautxú i productes transformats plàstics), i la siderometal·lúrgica, important a Palamós i a Torroella de Montgrí (maquinària agrícola). La major concentració de fàbriques es localitza a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, si bé també n'hi ha als municipis de Begur, la Bisbal d'Empordà, Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Mont-ras, Palafrugell, la Pera, la Tallada d'Empordà, Torroella de Montgrí, Ullà i Vulpellac, cosa que permet donar una visió de la diversificació territorial d'aquest sector econòmic. Les indústries tradicionals de ceràmica de la Bisbal d'Empordà s'han revifat per l'increment de la construcció. La construcció, concentrada principalment a Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Palamós, és força important i està directament relacionada amb la puixança del turisme. Aquest sector recolza en el dels materials de construcció, centrat en la ceràmica de la Bisbal d'Empordà i les bòbiles de Palafrugell. La xarxa de vies de transport és insuficient; fins als anys seixanta funcionaren dos trens de via estreta (Palamós-Girona-Banyoles i Sant Feliu de Guíxols-Girona-Olot). Actualment, el ferrocarril Barcelona-Figueres pràcticament eludeix la comarca pel límit NW i passa del Gironès a l'Alt Empordà. És el cas, encara més accentuat, de l'autopista A-7. El trànsit per carretera és organitzat bàsicament en dos sentits: seguint la cornisa litoral, amb la intensitat màxima entre Palamós i Sant Feliu de Guíxols i enllaçant amb el ferrocarril a Flaçà i a Caldes de Malavella, o, per l'interior, enllaçant amb Girona. Palamós i Sant Feliu de Guíxols han quedat reduïts a dos ports d'interès comarcal, bàsicament dedicats al turisme. El turisme, desenvolupat a partir dels anys seixanta, és actualment el motor econòmic de la comarca. El 2002 els establiments hotelers oferien 15.439 places (cinquè lloc de Catalunya), tot i que aquesta xifra es manté, a grans trets, estancada (15.292 places el 1981, 15.561 el 2001). El Baix Empordà és la primera comarca en càmpings (47, amb 51.464 places, el 20% del total català) i el 2005 oferia 244 places en cases de pagès (el 3,1% del total). L'any 2004, el Govern de la Generalitat de Catalunya declarà bé d'interès nacional la cala s'Alguer, de Palamós, per les tradicionals barraques de pescadors que s'hi troben.Hi ha també nombroses estances particulars (el 1991 el nombre de residències secundàries superava d'un terç els habitatges principals), urbanitzacions, etc., que sustenten una enorme població flotant.

MunicipisEdit

Municipi Habitants Municipi Habitants Municipi Habitants
Albons 588 Bagur 3.626 Bellcaire d'Empordà 595
Calonge 7.684 Castillo de Aro 7.691 Colomers 199
Corçà 1.158 Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura 1.150 Foixà 319
Fontanilles 147 Forallac 1.683 Garrigoles 150
Gualta 334 Jafre 313 la Bisbal d'Empordà 8.288
La Pera 398 La Tallada 332 Mont-ras 1.684
Palafrugell 19.195 Palamós 15.662 Palau-sator 286
Pals 2.055 Parlavà 358 Regencós 287
Rupià 190 San Felíu de Guixols 18.994 Santa Cristina d'Aro 3.206
Serra de Daró 178 Torrent 180 Torroella de Montgrí 9.004
Ullà 880 Ullastret 230 Ultramort 203
Vall-llobrega 878 Verges 1.139 Vilopriu 152



La històriaEdit

Des del començament del s IX, després de la seva incorporació a l'imperi Carolingi, el territori que forma el Baix Empordà comprenia la part meridional del comtat d'Empúries (sector del Ter) i la façana marítima del comtat de Girona, de Begur a Sant Feliu de Guíxols. Del s XIV al XVIII formà part de la vegueria de Girona (el límit entre el Baix Empordà i l'Alt és l'antic límit entre les vegueries de Girona i de Besalú) i, després dels decrets de Nova Planta (1716), del corregiment del mateix nom. El centre de la comarca, la Bisbal d'Empordà, esdevingué el 1835 cap d'un partit judicial de la nova província de Girona, el qual comprèn la totalitat dels municipis del Baix Empordà, excepte els més septentrionals, al nord del Ter, que formen part del partit de Girona. La divisió de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936 inclogué dins el Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols i la vall d'Aro, tradicionalment lligats a la Selva. Després de les eleccions municipals del 2003, el consell comarcal quedà constituït de la manera següent: 15 consellers de CiU, 9 del PSC, 4 d'IC-V, 3 d'ERC, 1 del PP i 1 de la Federació d'Independents de Catalunya (FIC).

Enllaços externs Edit

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori